Español · Català · English
quantusFLM
El Primer Test de Maduresa Pulmonar Fetal 100% No Invasiu
 
 
quantusFLM és un test de Maduresa Pulmonar Fetal no invasiu, ràpid i fàcil d'utilitzar que es basa en l'anàlisi automàtic d'una imatge d'ultrasò.
 
quantusFLM funciona mitjançant una aplicació web que dóna accés a una plataforma on s'intercanvia la informació. Per tant, a través de l'aplicació web es pot pujar l'ecografia dels pulmons del fetus del qual es vol determinar la Maduresa Pulmonar Fetal i, posteriorment, rebre els resultats.
 
Amb una solució sense precedent, quantusFLM pot proporcionar resultats fiables en poc minuts.
 
Taula comparativa de la fiabilitat de quantusFLM amb la resta de tècniques disponibles basades en l'anàlisi del Fluid Amniòtic
 
  Sensitivity Specificity PPV NPV
L/S Ratio A 72% 84% 37% 95%
PG A 88% 65% 24% 97%
Lamellar Body A 88% 66% 19% 98%
quantusFLM B 86% 86% 62% 96%
L/S: Lecithin / Sphingomyelin
PG: Phosphatidol Glycerol
Average reported values (references 1-6) in clinical studies
Resultats publicats en estudi clínic (referència 22)
 
 
• quantusFLM proporciona una solució No Invasiva i Eficient per a la determinació de la Maduresa Pulmonar Fetal.
 
Tests actuals basats en l'anàlisi del fluid amniòtic
 
 
Extracció del Fluid Amniòtic
Anàlisi de Laboratori
Obtenció del resultat
 
 
quantusFLM
 
 
Adquisició de l'ecografia
Carregar la imatge a l'aplicació web
Obtenció del resultat
 
 
• Disposa de la solució basada en una aplicació web que permet una experiència sense límits temporals ni físics.
 
Accés sense restriccions 24x7: Només disposant de connexió a Internet, es pot utilitzar quantusFLM i revisar els resultats a qualsevol hora i des de qualsevol lloc.
 
No requereix instal·lació: quantusFLM ha sigut dissenyat de forma que el seu ús inicial sigui simple, ja que no requereix de descàrrega o instal•lació de cap mena de software.
 
Gran compatibilitat: quantusFLM és compatible amb la majoria de navegadors web així com amb les màquines d'ultrasò més utilitzades en l'Obstetrícia i Ginecologia.
 
Determinar la Maduresa Pulmonar Fetal es una Necessitat Històrica
 

La informació sobre la Maduresa Pulmonar Fetal* pot resultar de gran ajuda en la decisió de procedir amb el part quan la balança entre el risc de la Morbiditat Respiratòria Neonatal** i el risc matern o fetal de prolongar la gestació no és clar.

 

Patologies maternes o fetals com la preeclàmpsia moderada, la diabetis, la restricció de creixement o la colèstasi poden requerir una planificació del part abans que ocorri de forma espontània. Encara que el risc de Morbiditat Respiratòria Neonatal és molt més freqüent en nadons molt prematurs, continua essent notable en pretermes-tardans (>34 setmanes) i inclús en nadons nascuts a terme-precoços comparat amb els nadons nascuts després de la setmana 39.

 

Per aquest motiu, associacions de referència com la ACOG recomanen la confirmació de la maduresa pulmonar fetal abans de realitzar parts electius de menys de 39 setmanes de gestació. Aquesta informació, directament relacionada amb el risc de Morbiditat Respiratòria Neonatal, és de gran utilitat per a planificar el lloc i el moment del part en col·laboració amb els neonatòlegs.

 

Tot i això, el principal problema és que la totalitat dels tests actuals per a la determinació de la Maduresa Pulmonar Fetal requereixen la realització d'una amniocentesi. Aquest procediment no només causa desconfort al pacient sinó que comporta un notable risc per a la Mare i el Fetus. Per això, encara que es consideri molt important realitzar aquest tipus de test, les complicacions intrínseques que aquests comporten comprometen el seu ús massiu.

 
* El terme Maduresa Pulmonar Fetal és universalment utilitzat per la comunitat científica i mèdica per a definir la capacitat dels pulmons d'un fetus per arribar a una funció respiratòria normal si el fetus neix.
 
** Definit com la Síndrome de Distrés Respiratori o la Taquipnea Transitòria del nadó que requereix la seva admissió en una unitat especial i l'ús del suport respiratori mèdic.
 
D’una Medicina Basada en les Proves a una Medicina Personalitzada
 
quantuFLM pot resultar particularment útil en aquells casos en els quals el part induït electiu por ser una opció però s’ha de conèixer el risc de mobilitat respiratòria neonatal. A moltes situacions en l'àmbit clínic, la decisió d’induïr el part o esperar, es troba en una “zona grisa”, particularment si es tracta de nadons prematurs tardans o embarassos a terme precoç (de 34+0 fins a 38+6 setmanes). Alguns exemples típics serien:
 
• Hipertensió o diabetis difícils de controlar
• Preeclàmpsia Moderada
• Retenció de líquids amb edema
• Colèstasis molt simptomàtica
• Historial previ de mort fetal inexplicable o abrupta
• Qualsevol situació en la qual es consideri una cesària electiva a <39+0 setmanes
 
En aquestes i altres circumstàncies, la finalització de l'embaràs pot ser una opció raonable, tot i que no absoluta, d'evitar perill per a la mare o el fetus. Conèixer el ris de Morbiditat Respiratòria Neonatal pot constituir una dada crítica en el procés de decisió, sigui per confirmar o posposar el part.
 
Per exemple, en una gestació de 36+0 setmanes, el risc base de morbiditat i ingrés a l'UCI neonatal per suport respiratori es del 6.1%.
 
No obstant, un resultat de “baix risc” a quantusFLM reduiria la probabilitat de morbiditat al 3.7%, mentre que un resultat de “alt risc “l’augmentaria al 36.2%. Així doncs, conèixer la Maduresa Pulmonar Fetal (sense necessitat de tècniques invasives) pot tenir un impacte clar al seguiment del cas.
 
 
Els canvis que ocorren en l'àmbit histològic en un teixit, incloent-hi la proporció del col•lagen, grassa o aigua, entre d'altres, afecten la dispersió dels senyals d'ultrasons. Aquests senyals constitueixen la base per a la generació de la imatge d'ultrasons. L'anàlisi quantitatiu d'imatges d'ultrasons pot detectar canvis molt subtils, no perceptibles per l'ull humà, i obtenir informació rellevant de la microestructura del teixit.
 
La Maduresa Pulmonar Fetal representa un candidat obvi per a l'ús de tècniques d'anàlisi quantitatiu d'imatges d'ultrasons ja que la Maduresa Pulmonar Fetal resulta de la combinació dels canvis evolutius en els alvèols durant la gestació així com de la concentració de surfactants. Durant els últims 30 anys, la investigació s'ha focalitzat en l'extracció d'informació quantitativa de les característiques del teixit a partir de les imatges d'ultrasò.
 
quantusFLM proporciona una alternativa completament no invasiva per a la predicció del risc de Morbiditat Respiratòria Neonatal.
 
quantusFLM aconseguint nivells de precisió i reproductibilitat sense precedent en l'estat de l'art de les tècniques no invasives basades en l'anàlisi d'ecografies.
 
 
1. A comparison of the accuracy of the TDx-FLM assay, Lecithin-Sphingomyelin Ration, and Phosphatidyglycelrol in the prediction of Neonatal Respiratory Distress Syndrome. E. Hagen, JC. Link and F. Arias. Obstet Gynecol (1993) 82, 1004-8.
 
2. A Direct Comparison Between Lamellar Body Counts and Fluorescent Polarization Methods for Predicting Respiratory Distress Syndrome. S. Haymond, VI. Luzzi, CA. Parvin and AM. Gronowski. Am J Clin Pathol (2006) 126,894-899.
 
3. Gestational age-specific predicted risk of neonatal respiratory distress syndrome using lamellar body count and surfactant-to-albumin ratio in amniotic fluid. R. Karcher, E. Sykes, D. Batton,Z. Uddin, G. Ross, E. Hockman and GH. Shade Jr. AJOG (2005) 193, 1680–4.
 
4. Lamellar Body Counts Compared With Traditional Phospholipid Analysis as an Assay for Evaluating Fetal Lung Maturity. MG. Neerhof, EI. Haney,RK. Silver, ER. Ashwood, IS Lee and JJ. Piazze. Obstet Gynecol (2001) 97, 305–9.
 
5. Multicenter Evaluation of TDx Test for Assessing Fetal Lung Maturity. JC. Russell, CM. Cooper, CH. Ketchum, JS. Torday, DK. Richardson, JA. Holt, LA. Kaplan, JR. Swanson and WM. Ivie. Clin Chem (1989) 35/6, 1005-1010.
 
6. Neonatal morbidity after documented fetal lung maturity in late preterm and early term infants. BD. Kamath, MP. Marcotte and EA. DeFranco. AJOG (2011) 204, 518.e1-8.
 
7. Quantitative Ultrasound Texture Analysis of Fetal Lungs to Predict Neonatal Respiratory Morbidity. Bonet-Carne E, Palacio M, Cobo T, Perez-Moreno A, Lopez M, Piraquive JP, Ramirez JC, Marques F, Gratacos E. Ultrasound Obstet Gynecol. 2014 Jun 11. doi: 10.1002/uog.13441.
 
8. Adverse neonatal outcomes associated with early-term birth. S. Sengupta, V. Carrion, J. Shelton, R.J. Wynn, R.M. Ryan, K. Singhal and S. Lakshminrusimha. JAMA Pediatr. 2013 Nov 1;167(11):1053-9.
 
9. Respiratory morbidity in late preterm births. Consortium on Safe Labor. JAMA. 2010 Jul 28;304(4):419-25
 
10. Risk factors for acute respiratory morbidity in moderately preterm infants. M. Altman , M. Vanpée , S. Cnattingius and M. Norman. Paediatr Perinat Epidemiol. 2013 Mar;27(2):172-81.
 
11. Changing patterns of fetal lung maturity testing. K.T. McGinnis, J.A. Brown and J.C. Morrison. Journal of Perinatology. 2008 Jan; 28(1):20-3.
 
12. Clinical and laboratory trends in fetal lung maturity testing. D. G. Grenache , A.R. Wilson, G.A. Gross and A.M. Gronowski. Clin Chim Acta. 2010 Nov 11;411(21-22):1746-9.
 
13. Effectiveness of antenatal corticosteroids in reducing respiratory disorders in late preterm infants: randomised clinical trial. A.M. Porto, I.C. Coutinho, J.B. Correia and M.M. Amorin. BMJ. 2011 Apr 12; 342:d1696.
 
14. Monitoring structural changes in cells with high-frequency ultrasound signals statistics. A.S. Tunis, G.J. Czarnota, A. Giles, M.D. Sherar, J.W. Hunt, and M.C. Kolios. Ultrasound in Med and Biol. 2005 Aug; 31(8):1041-9.
 
15. Performance of an automatic quantitative ultrasound analysis of the fetal lung to predict fetal lung maturity. M. Palacio; T. Cobo, M. Martínez-Terrón, G. Rattá, E. Bonet-Carne, I. Amat-Roldan and E. Gratacos. Am J Obstet gynecol. 2012 Dec; 207(6):504.e1-5.
 
16. Practice Bulletin Clinical Management Guidelines for Obstetrician. American College of Obstetricians and Gynecologists (ACOG). September 2008, Number 97.
 
17. Revisiting Amniocentesis for Fetal Lung Maturity After 36 Weeks’ Gestation. G. Luo, and E.R. Norwitz. Rev Obstet Gynecol. 2008 Spring; 1(2): 61-68.
 
18. Quantitative ultrasonography. M.F. Insana, B.S. Garra, S.J. Rosenthal and T.J. Hall. Med Prog Technol. 1989; 15(3-4):141–53.
 
19. Theoretical framework for spectrum analysis in ultrasonic tissue characterization. F.L. Lizzi, M. Greenbaum, E.J. Feleppa, M. Elbaum and D.J. Coleman. J Acoust Soc Am. 1983; 73(4):1366-1373.
 
20. The ultrasonic changes in the maturing placenta and their relation to fetal pulmonic maturity. P.A. Grannum, R.L. Berkowitz, and J.C. Hobbins. Am J Obstet Gynecol. 1979 Apr 15;133(8):915-22.
 
21. An investigation of backscatter power spectra from cells, cell pellets and microspheres. M.C. Kolios MC, L. Taggart, R.E. Baddour, F.S. Foster, J.W. Hunt, G.J. Czarnota and M.D, Sherar. 2003 IEEE Symposium on Ultrasonics;1:752-57.
 
22. Prediction of Neonatal Respiratory Morbidity by Quantitative Ultrasound Lung Texture Analysis: A Multicenter Study, American Journal of Obstetrics and Gynecology (2017), doi: 10.1016/j.ajog.2017.03.016.
 
 
quantusFLM
 
Una Revolució en els Tests de Maduresa Pulmonar Fetal
 
 


No Invasiu


Fiable


Ràpid
 
 
Sensitivity Specificity PPV NPV
L/S Ratio A 74.6% 82.5% 34.1% 96.4%
PG A 82.7% 54.4% 18.0% 96.3%
Lamellar Body A 84.2% 74.4% 27.9% 97.6%
quantusFLM B 74.3% 88.6% 51.0% 95.5%
Sitemap
© quantusFLM és propietat de Transmural Biotech